L'Amin va viure als carrers de Bombai des dels cinc anys, pidulant, menjant restes de menjar de la brossa i dormint sota els bancs del parc. Però l'Amin va tenir sort, el van portar a un orfenat tres anys després i va aprendre què es tenir un lloc al qual anomenar "llar" i persones a les quals anomenar "família".


Encara que la seva vida no va ser gens fàcil, l'Amin mai va oblidar creure en la bondat de les persones i en la idea que només es necessita una persona per a poder canviar el món. I va començar a somiar: escriure un llibre per a recollir fons i obrir un cafè que recolzés als nens del carrer.



Recolza el seu projecte comprant el seu llibre: una història autobiogràfica que arriba al cor, plena d'alegria, dolor i coratge per a afrontar la vida i d'un poder invencible on l'amor brilla fins i tot en les hores més fosques.